| |
El primer
d'octubre de 1968 mor a Figueres Carles Fages de Climent (1902), el
poeta de l'Empordà. Poc abans del seu traspàs, Fages havia
enllestit els últims versos del que ell considerava la seva obra
magna, "el Somni de Cap de Creus". La publicació
d'aquesta obra obsessionava Fages de Climent, que, lúcidament
conscient de la seva situació, va demanar al seus íntims que
prenguessin cura de la seva edició pòstuma. En el seu testament,
el poeta imposa al seu hereu - el seu net, Carles-Climent Fages
Torrent (1959), aleshores menor d'edat - l'obligació de procedir a
la publicació de la totalitat de la seva obra inèdita.
Han passat 31 anys
des de la mort de Fages de Climent, i des d'aleshores, ni el tutor
de l´ hereu durant la seva minoria (el fill gran del poeta,
Marc-Enric Fages Mir), ni posteriorment l'hereu han fet públic un
sol full d'obra inèdita. Només unes minses reedicions de qualitat
ínfima, i gairebé nul·la distribució han fet caure l'obra i la
persona de Fages de Climent en l'oblit. Tot i això, la
controvertida personalitat del poeta, i l'enorme popularitat
d'algunes de les seves obres, conegudes en moltes ocasions de boca a
orella (els epigrames, les Bruixes de Llers, el Sabater d'Ordis o
l'oració al Crist de la Tramuntana en son exemples) han impedit que
la flama del seu record s'extingís completament.
Pròxims al centenari
del naixement del poeta, l'Associació
d'amics de Carles Fages de Climent, aprofitant les
possibilitats que ofereix internet, vol posar a l'abast del públic
el fins ara inèdit, Somni de Cap de Creus, tencant d'una vegada per
totes la polèmica (de la qual s'en fa ressó, entre d'altres Josep
Pla) sobre l'existència real o ficticia de l'obra. Val a dir,
però, que la versió final que el poeta va deixar enllestida abans
de morir, es troba actualment, segons sembla, en possessió de
l'hereu. Ignorem, lamentablement, quines son les diferències - si
n'hi han - entre aquest text, i la versió que nosaltres presentem,
de la qual falten, dissortadament dos cants.
Amb aquest gest, la
Associació vol fer un pas per rescatar de l'oblit la figura i
l'obra de Fages de Climent, denunciant al mateix temps la desídia i
la incúria ignominiosa d'aquells que tenien obligació legal i
moral de fer-ho. Voldríem també que aquest gest - que des d'un
punt de vista ortodox pot sens dubte aixecar dubtes d'ordre jurídic,
que no moral - fos un motiu de reflexió respecte de la necessitat
d'impedir que espùries raons comercials, pugin sostreure part del
nostre patrimoni cultural col·lectiu al gran públic, la defensa
del qual, correspon legalment als poders públics.
|
|